El prolÃfic escriptor canari Alexis Ravelo es movia entre diversos registres narratius ben dispars. Si bé el seu recolzament definitiu li va arribar en un gènere negre en què va compondre una extensa bibliografia. Grans obres amb pinzellades d'aquest noir esquitxat amb les connotacions de crÃtica social o fins i tot vorejant plantejaments més policÃacs en què la deducció torna a recuperar el pes de les grans glòries inicials del gènere.
Al seu palmarès, Ravelo compta amb el Premi cafè Gijón de novel·la 2021 premi Hammett, També conquerit en altres edicions per obres de grans com Sergio RamÃrez o Leonardo Padura, Entre molts altres.
Trames que enllacen el criminal amb la corrupció; amb el costat fosc a què alguns poden arribar després de travessar els pitjors inferns; amb l'ancestral anhel de poder i diners. Investigacions en paral·lel que tracten de donar llum entre la tensió per descobrir els motius per al mal. I finals que sempre tanquen els assumptes pendents amb aquest pòsit de les històries que, a més, compten una mica més sobre la nostra pròpia realitat.
Top 3 llibres recomanats d'Alexis Ravelo
Els noms prestats
Escriure novel·la negra a allò Alexis Ravelo és fer una mica més sofisticat o profund. No es tracta de descobrir l'assassà ni de recrear-se a l'estranya morbositat del crim. No almenys com a essència única. Es tracta d'una capacitat narrativa equiparable a aquest VÃctor de l'Arbre entestat sempre a explicar-nos una mica més, a buscar a les motivacions, culpes i altres cà rregues de l'à nima. En aquesta ocasió Ravelo estira el recurs del ball d'identitats per proveir una trama creixent que, mutatis mutandis, ens adverteix sobre la mascarada general que és la vida, en no poques ocasions…
Tomás Laguna podria perfectament ser un corredor d'assegurances jubilat que ha arribat a Nidocuervo per gaudir amb tranquil·litat del seu retir en companyia del gos Roco. I la Marta Ferrer podria passar per una traductora que ha trobat al poble el lloc ideal per viure en pau amb el seu fill Abel. Però la veritat és que tots dos són botxins insomnes arribats a aquest racó del món amb noms prestats, fingint que no són els que fins fa poc han estat.
Tot i això, l'equilibri entre la realitat i la ficció que cadascú ha triat per a si és tan frà gil que successos tan fortuïts com una tempesta o l'elecció d'una foto per a la portada d'un diari ressuscitaran els fantasmes del passat, tornant a les seves vides una violència que esperaven haver deixat enrere per sempre.
Situada a mitjans dels anys vuitanta del segle XX, Els noms prestats és una història d'acció i suspens, un western modern, una novel·la negra que funciona també com una al·legoria que indaga en les causes i les conseqüències de la violència polÃtica, en la vinculació entre vÃctimes i botxins, a les obligades parades que haurà de fer qui recorri el tortuós camà cap a la redempció.
Tres funerals per Eladio Monroy
Sempre és ressenyable aquesta primera novel·la que irromp amb força i personalitat en el panorama d'un gènere. En aquesta ocasió, Eladio Monroy, el primer gran personatge noir que es perllongaria després en una saga molt recomanable, va aportar aquesta frescor que sempre va bé.
La particularitat d'Eladio el fa un «investigador» especial. Es tracta d'un nouvingut, d'un intrús per a qualsevol gremi que suposi tirar de qualsevol corda embullada entre el més pervers de la societat.
Mimetitzats en aquest personatge, arribem a ser capaços d'entendre el seu humor sòrdid, el seu cinisme per moments, el seu modus operandi orientat tan sols a buscar respostes per a preguntes de clients que volen saber, suggerir de la manera que sigui, aconseguir objectius encara violència mitjançant.
Heroi i antiheroi, espia i contraespÃa. Un tipus llibertÃ, un mercenari que en massa ocasions es fica en embolics massa grossos. En aquesta primera ocasió ens posem a el front d'un encà rrec molt particular de la seva ex.
No perquè Eladio guardi una especial bona relació amb Ana Maria, sinó perquè ella li ofereix una compensació prou sucosa. El problema és que, com tantes altres vegades passarà en el futur, Eladio no és capaç de mesurar ni forces ni conseqüències.
I en aquest cas concret, ficat de ple en els més alts estrats socials de l'economia i la polÃtica, potser mai sospités les ombres que planen des d'aquest món sobre ell, ja que està decidit a complir amb la seva missió fins a les últimes conseqüències .
L'estratègia de l'pequinès
Una novel·la criminal carregada d'aquesta sordidesa a l'espanyola, plena de picardia, d'humor à cid, de casos estrepitosos que acaben com a crònica de l'telenotÃcies.
La necessitat imposa les seves premisses i el Ros es planteja recuperar la seva vella carrera delictiva per aconseguir els diners necessaris per a aquest bon fi que sempre serveix per empatitzar amb «els dolents». Al costat de El Ros coneixem a Junior i a l'Palmera.
Amb el ganxo necessari de la prostituta Cora. Tots es disposen a executar el meticulós a l'una que improvisat pla per fer-se amb un botà que cap policia podria mai reclamar-los. Qui roba a un lladre té 100 anys de perdó.
És clar que aviat descobrim com el pla no acaba de reproduir-se com el millor dels plantejaments inicials. I aixà com la policia no els anava a perseguir en cas de complet èxit, tampoc els ajudarà ara quan una organització criminal els persegueixi per donar caça. Una història tarantinesca sota la imponent llum de la illa de Gran Canà ria.
Altres llibres recomanats d'Alexis Ravelo…
Les flors no sagnen
Una nova banda i un nou pla cap al caos. La sensació d'aquesta idea d'últim cop cap al gloriós retir s'estén per la novel·la sobre l'existència tediosa de la banda de Lola. I la veritat és que el pla els treu de l'tedi, sens dubte.
Però potser cap a una acció que no esperaven, una frenètica aventura que no deixa aixecar la vista de la trama. Com en altres ocasions, en les novel·les de Ravelo, l'aroma dels perdedors amara tota la història, servint al seu torn de esperó perquè uns personatges desesperats siguin capaç de tot.
En aquesta mena de antiherois idealitzats de la misèria i la delinqüència s'acaben assaborint matisos molt gustosos de la tragèdia, del que sinistre. Enfront d'ells hi ha els altres, aquests triomfadors que es mouen per l'illa en luxosos cotxes. Potser es tracti d'això, de la particular contradicció que fa conviure a personatges d'estrats socials molt dispars en un espai reduït, el de l'illa.
El pla és senzill, un segrest exprés, dels que estan de moda. Un rescat rà pid i una nova vida amb els diners aconseguits. El pla apunta el total fracà s, però novament derrotats i colpejats per la realitat, cap dels nois de la banda de Lola dubtaran a afrontar la situació amb la duresa necessà ria, la mateixa sota la que viuen des que van triar el costat salvatge de la vida .
He llegit 1 oncle amb una bossa al cap i m'ha fascinat, de fet me'n demanaré un altre a la llibreria del meu poble.
Fas bé, Maria! 🙂
Extraordinà ria novel·la. Aquesta narrativa fascinant en primera persona que porta la tensió de la trama fins al final amb un sol traç és una fita magistral.
L'he gaudit, regalat i recomanat.
Grà cies, Alexis Ravelo per escriure tan bé!
Maria de la Figuera