Els 3 millors llibres de Cristina Morales

Vers solt de qualsevol etiquetatge que se li vulgui imposar, Cristina Morales és una escriptora que captiva tota mena de lectors amb una narrativa arriscada, directament, enginyosa, àcida, reivindicativa ... tants qualificatius que s'escorre de la malsana intenció de l'encasellat que, en tot cas podria ajustar-se a una barreja entre l'ideològic de Marx i el humanístic de Houellebecq.

Amb la maduresa de l'escriptora descoberta a si mateixa a l'edat en què qui més escriu és per posar negre sobre blanc en un diari, Cristina abunda en aquest univers ja reconegut en part durant les prístines expedicions de la joventut. Un vast territori que es redescobreix cap a l'interior.

Amb semblant base, el difús traç de la literatura feta reivindicació marca un camí evident en Cristina Morales que mai serà excepció en literatura. Un fil de què tirar en el qual curiosament també altres escriptores actuals es prodiguen. Casos com els de Betlem Gopegui o Edurne Portela. Totes elles fetes sensibilitat cap al despertar de la consciència en la seva revisió més existencial o en el seu vessant més sociològica.

Vist com es vulgui veure, la qüestió és que qualsevol llibre de Cristina Morales és aquest visionat crític del que som i del que fem. Un judici sumari on cada paràgraf despedaza els arguments en defensa del nostre món. Històries que, per tant, commouen i desassosseguen; arguments necessaris com a plusvàlua narrativa.

Top 3 novel·les recomanades de Cristina Morales

Introducció a Teresa de Jesús

Potser Teresa de Jesús tenia massa fe en aquest costat positiu del que és humà. De tota manera, ella mai no mostraria un mal gest o un menyspreu cap a qui se li aproximés amb l'avisa intenció de la millora de la seva imatge o la redempció per proximitat de qualsevol pecat.

Aquest llibre és la suposada redacció d'aquesta veritat última d'una ànima lliurada a la missió impossible de la fe en l'humà; de l'exemple com a possible inici de el camí a la salvació.

Corre 1562 i Teresa de Jesús, als seus quaranta-set anys, està allotjada al palau de Luisa de la Truja a Toledo. Consola el seu amfitriona de la malenconia provocada per la mort del seu espòs, espera que prosperi la fundació del seu nou convent i es dedica a escriure un text destinat a convertir-se en una obra decisiva en el naixement de l'gènere autobiogràfic, El llibre de la Vida, que haurà de complaure els seus superiors eclesiàstics i defensar-la davant els seus detractors.

Però ... i si la santa hagués redactat en paral·lel un altre manuscrit, un diari més íntim, no destinat a complaure ni a defensar-la davant ningú, sinó a evocar la seva vida passada i tractar d'explicar-se com a ésser humà?

Això és el que imagina Cristina Morales, donant veu a una Teresa, si no lliure de lligams i compromisos, sí conscient d'ells i contra ells lluitant. Una Teresa que es busca en els seus records i es autoexplora en la seva escriptura: evoca la seva infància amb jocs de romans i màrtirs, els patiments i humiliacions de la seva mare en les seves múltiples embarassos, la seva vida entre la disciplina i la rebel·lia, el seu destí com a dona en una societat pensada per i per als homes ...

«Déu meu, he d'escriure que en la meva joventut vaig ser roí i vanitosa i que per això ara Déu em premia? He de escriure per donar gust a el pare confessor, per donar gust als grans lletrats, per acontentar la Inquisició o per donar-me gust a mi mateixa? He de escriure que no abraçada cap reforma? He de escriure perquè m'ho han manat i he fet vot d'obediència? Déu meu, he d'escriure? »

El resultat és la suggestiva reinvenció d'una figura imprescindible de la literatura universal, escrita des de la llibertat i la radicalitat que la mateixa Teresa de Jesús va representar.

Introducció a Teresa de Jesús

lectura fàcil

Són quatre: Nati, Patri, Marga i Àngels. Són parentes, tenen diversos graus del que l'Administració i la medicina consideren «discapacitat intel·lectual» i comparteixen un pis tutelat. Han passat bona part de les seves vides en rudis i CRUDIS (residències urbanes i rurals per a persones amb discapacitat intel·lectual). Però abans de res són dones amb una extraordinària capacitat per enfrontar-se a les condicions de dominació que els ha tocat patir. La seva és la Barcelona opressiva i bastarda: la ciutat de les okupes, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, els ateneus anarquistes i l'art políticament correcte.

Aquesta és una novel·la radical en les seves idees, en la seva forma i en el seu llenguatge. Una novel·la-crit, una novel·la politizadora que creua veus i textos: un fanzine que posa en escac el sistema neoliberal, les actes d'una assemblea llibertària, les declaracions davant un jutjat que pretén esterilitzar forçosament a una de les protagonistes, la novel·la autobiogràfica que escriu una d'elles amb la tècnica de la Lectura Fàcil ...

Aquest llibre és un camp de batalla: contra l'hetero patriarcat monògam i blanc, contra la retòrica institucional i capitalista, contra l'activisme que fa servir les vestidures «alternatives» per apuntalar l'statu quo. Però també és una novel·la que celebra el cos i la sexualitat, el desig de i entre les dones, la dignitat de qui és assenyalada amb l'estigma de la discapacitat i la capacitat transgressora i revolucionària del llenguatge. És sobretot un retrat –visceral, vibrant, combatiu i feminista– de la societat contemporània amb la ciutat de Barcelona com a escenari.

lectura fàcil confirma a Cristina Morales com una de les veus més potents, creatives, inconformistes i innovadores de la literatura espanyola actual.

lectura fàcil

els combatents

L'òpera prima pel que fa a novel·la de l'autora. Una d'aquestes històries en què es desprèn voluntat narrativa com una cosa seqüencial des l'ideològic. Ni bo ni dolent, simplement obertura total, franquesa i proselitisme per a la seva causa des d'una narrativa que rescata des del més real la visió d'un món on l'art passa a ser necessàriament reivindicació per desistiment de funcions de tota iniciativa social.

Això va d'una joventut rabiosa que flota entre les restes de l'naufragi; d'un grup d'actors teatrals que es converteixen en actors polítics i decideixen que la realitat només es pot retratar a través de la ridiculització, i que aquesta, per ser creïble i eficaç, ha de començar per un mateix i arribar als nostres mestres literaris.

Qui són els combatents: els que salten a la corda (com els boxejadors en els seus entrenaments), els integrants d'una companyia de teatre universitari, els joves que a l'Espanya de la s. XXI sobreviuen afartant d'amor ja que no poden atipar-se de pa, en paraules de la sociòloga Layla Martínez.

Aquest és un llibre -potser una novel·la, potser una obra de teatre- que compta a través de la ficció una història veritable, que parla de representació i realitat, de radicalismes impostats i transgressió autèntica, de l'art com a provocació i de la provocació com a art , i ho fa reptant a la lectora (i també a al lector) en un joc gens innocent que incorpora, de vegades citant i de vegades sense citar, textos aliens.

els combatents
5 / 5 - (7 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.