Com una espècie de vocació cronÃstica o de cas des de la deformació professional, el gènere negre és un dels escenaris narratius més habituals en què irrompen amb força destacats periodistes actuals reconvertits en escriptors de ficció. Potser sigui per la seva condició de mirall on poder contemplar, sense la cruesa de la veritat, aquesta realitat no poques vegades sòrdida i fins criminal.
És el cas, encara que no com a constant argumental, de Cristina Fallarà s. Com també passa amb altres periodistes com Carmen Chaparro, Amb la qual comparteix aquesta visió intrahistòrica dels successos que enfosqueixen la nostra realitat.
El tractament d'aquesta foscor d'on surten les trames d'aquest tipus de novel·les adquireix, en el cas de Cristina Fallarás, un rerefons molt complet. Un context policromático que multiplica el focus cap a la repercussió sociològica, cap a l'imaginari del que ominós que sempre acompanya cada època.
Fins a arribar en alguna ocasió al distòpic, a la visió de el lloc a què pot conduir-nos aquesta mena de perversió de l'humanisme, barreja d'alienació generalitzada, cansament i despietat individualisme. Potser siguin només coses meves, però en ocasions un llegeix més enllà de l'mer argument d'una novel·la negra per apuntar a totes aquestes consideracions ...
Top 3 novel·les recomanades de Cristina Fallarás
Últims dies en el Lloc de l'Est
Tot és susceptible d'acabar perdent el seu sentit original en mans de la ideologia. Des del comunisme que clama per una igualtat gairebé rajada d'un mÃnim mandat religiós fins a les bondats d'un lliure mercat capaç de premiar l'emprenedor i castigar el inactiu.
El distòpic treu el cap des del moment en què la voluntat humana és capaç de revestir-ho tot de justificació maquiavèl·lica. Polaritzar és tan fà cil com tenir alguna cosa a amagar, un descoratjador por o un arrelat odi ...
Una dona, la Polonesa, assetjada amb els seus fills i un petit grup de resistents. El seu company, el Capità , ha partit per vitualles i esperen el seu retorn, cada vegada amb menys esperances. Els fonamentalistes ?? no sabem exactament qui són, tot i que sà sabem el que són ?? han trossejat el món que coneixem i envolten la casa.
Roman tancada, però els assetjats poden sentir fora l'amenaça, els crits en la nit, les ungles dels gossos, els sacrificis. Mentre espera el desenllaç ella construeix amb la seva veu un relat d'amor desesperat, de rà bia i de mort. Amb un llenguatge, dur i febril, Últims dies en el Lloc de l'Est resulta un retrat poderosament lÃric dels nostres dies, una metà fora de l'hecatombe que la crisi s'ha instal·lat entre les nostres certeses.
Honraràs el pare i la mare
Que són els records sinó part de la nostra novel·la. Fer biografia és l'art d'exalçar i d'encobrir. Perquè sempre queden coses al tinter; fins i tot en el més compromès dels narradors sempre hi haurà escenes que mai van ocórrer o motius que mai es confessaran.
Tot i aixÃ, el relat d'una vida és mà gia i la intenció obertament novel·lada d'escriure sobre un mateix és un reconeixement gloriós d'aquesta idealització del nostre temps.
La protagonista d'aquest llibre, que no per casualitat es diu com l'autora, emprèn un viatge (fÃsic i Ãntim) a la recerca dels secrets de l'passat familiar i de la seva pròpia identitat.
Hi portarà a Cristina a tirar el fil de les històries de diverses generacions, a descobrir desaparicions, fugides i morts, ferides que mai cicatritzaren. Un dels majors silencis que l'envolten és el que pertoca a alguns fets succeïts durant la Guerra Civil: XNUMX afusellament a Saragossa, algú que va morir en lloc d'un altre, un alferes d'origen mexicà que va presenciar aquest acte bà rbar, dues persones de bà ndols contraris que van acabar unides en la postguerra ... Però aquesta immersió en els secrets familiars va molt més lluny i porta a altres perÃodes, als anys vint, a la guerra d'Àfrica, a Mèxic, a embolics de faldilles, a nens que van ser criats en un internat ...
Aquest llibre singularÃssim i fascinant està escrit a cavall entre la crònica i la novel·la, de manera que la ficció ajuda a il·luminar, a desvetllar aquelles zones d'ombra fins a les que la protagonista no aconsegueix accedir a través de les seves indagacions, dels documents escrits que descobreix i els testimonis que aconsegueix escoltar.
Fallarà s ens proposa una narració que va més enllà dels trillats tòpics sobre la Guerra Civil i que, a través de les petites històries, retrata l'evolució polÃtica i sociològica d'un paÃs. Aquesta és una novel·la que conté moltes novel·les, una saga familiar sobre fets reals que semblen dignes d'una ficció i una indagació en la qual la ficció ajuda a explicar la realitat. Una obra que parla de traïcions, desenganys i violència, però també de bondat, resistència i esperança.
L'evangeli segons Maria Magdalena
Segurament no seria la intenció inicial d'aquest masclisme atà vic que habita molt en les institucions més ancestrals. I, no obstant, avui resulta que l'afany per dibuixar la dona com quelcom sempre subversiu, pecaminós, perdonat una vegada i una altra per la magnà nima masculinitat, converteix allò femenà en la constant avantguarda de cada època.
El que és femenà com la necessà ria lluita que va marcar els canvis més rellevants de l'evolució moral en primera instà ncia i de tota la resta, conseqüentment. Anem allà amb Maria Magdalena, prostituta i santa…
«Jo Maria, filla de Magdala, anomenada« la Magdalena », he arribat a aquesta edat en què ja no tinc por a l'pudor. Jo, Maria Magdalena, encara conservo la fúria que em va enfrontar i em s'enfronta a la idiotesa, a la violència i als el ferro que imposen els homes sobre els homes, els homes contra les dones.
Deixo constà ncia aquà dels extraordinaris successos dels quals vaig ser testimoni. La meva decisió és ferma. Jo vaig conèixer a Natzaret. Vaig ser l'única que mai es va separar del seu costat. No és vanitat. És aixÃ. Em sento a relatar tot això perquè es comprengui el seu final i esborrar tanta mentida. Res serà narrat en va. »»
Cristina Fallarás escriu en aquestes pà gines l'Evangeli segons Maria Magdalena. És el retrat feminista, valent i sensual d'una dona lliure, el paper en la fundació de l'cristianisme ha estat esborrada per l'Església. És hora de combatre la versió de el patriarcat, perquè el seu muntatge ha resultat devastador. Amb la veu de la Magdalena tot es comprèn. Qui va multiplicar els pans i els peixos? Existeixen els miracles?
Altres llibres recomanables de Cristina Fallarà s…
La boja
En un dià leg perfecte entre l?actualitat i el segle XVI, Cristina Fallarás recrea amb aquesta novel·la la vida d?una dona que és la història de moltes. Quan la història la expliquen les dones, tot canvia. Amb el silenci de Joana tot es comprèn.
«Des que el seu pare la va tancar i fins a la seva mort, Joana la Boja, reina de Castella, reina d'Aragó, València, Mallorca, Navarra, Nà pols, SicÃlia, Sardenya i comtessa de Barcelona i duquessa titular consort de Borgonya, va romandre tancada en una sola estada de Tordesillas. Repeteix amb mi: 46 anys. 552 mesos. 2.442 setmanes. 17.094 dies. 410.256 hores. Tancada, malgrat ser reina. Durant el seu tancament, Miquel Àngel va pintar la Capella Sixtina, va esclatar la Reforma protestant de Lutero i Maquiavel va publicar El prÃncep. Memoritza-ho, hi ha dades que han de romandre a la memòria per ser llegades».
